Una segona centuriació lleidatana, que hem anomenat "B", s’estén sobretot pel sector de l’antic “Segrià” històric, situat al nord de la ciutat de Lleida. Té una orientació de 12º de desviació cap a l'est. Com la centuriació que hem batejat com a "A", aquesta sembla que també es fonamentava en una retícula amb uns costats de 15
actus. Molts eixos de circulació (especialment sud-nord, encara que també n'hi ha oest-est) d’aquest sector del nord de la comarca del Segrià es basen en aquesta centuriació. El nombre de camins que tenen l’orientació d’aquesta parcel•lació romana és important, per exemple al voltant de Torre-serona o de Torrefarrera. El camí que passa a l’est del jaciment romà de la Tossa de Dalt (municipi de Rosselló, Segrià) té precisament l’orientació d’aquesta parcel•lació. Aquesta centuriació sembla que es va crear en una etapa propera al moment en què es va organitzar la centuriació
Ilerda A. Tanmateix, no es pot rebutjar totalment la possibilitat que fos més antiga. D'altra banda, és evident la importància que tingué l'existència d'aquest sistema parcel·lari romà a l'hora de crear-se la xarxa de poblament medieval. Així mateix, també és interessant la coincidència d'alguns límits municipals actuals amb els
limites d'aquesta centuriació romana.
Vegeu: Jordi BOLÒS, "Un paisatge complex d'un país molt vell. Els estudis d'història del paisatge per comprendre i valorar el territori", a J. Bolòs,
La caracterització del paisatge històric. Territori i Societat: el paisatge històric, V, Lleida, 2010, p. 140.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada