divendres, 30 de març de 2012

La centuriació romana "A" al pla de Lleida (Horta de Pinyana)


A l’hora de fer els mapes de CPH (Caracterització del Paisatge Històric) a Catalunya, en el projecte PaHisCat, hem cregut que havia de tenir una importància fonamental l’estudi de les parcel•lacions d’època romana. Les centuriacions romanes van transformar profundament gairebé totes les comarques catalanes, tant les litorals o prelitorals (com el Rosselló, l’Empordà, el Vallès o el Tarragonès), com les més interiors (com Osona, Bages o Segarra), com, fins i tot, les pirinenques (Pallars Jussà o Cerdanya). La regularitat de les centuriacions i llur extensió ens permet d’establir amb facilitat un moment inicial en els nostres estudis sobre el territori.
Després de les profundes transformacions esdevingudes fa uns dos mil anys, en època romana, es van produir nombroses noves transformacions al llarg de les edats medieval, moderna i contemporània. La creació dels vilars i dels pobles, de les esglésies i parròquies, i dels castells medievals va provocar una lenta modificació d’aquell paisatge romà, que encara ara podem reconstruir sense grans dificultats. De la mateixa manera que el passat romà va pesar molt a l’hora de triar la ubicació dels llocs de poblament o de les esglésies, també a l’hora d’establir el traçat de les vies i la forma dels camps tingué una gran importància. Moltes de les novetats medievals poc o molt són deutores d’aquell paisatge regular i planificat creat durant els segles de domini romà. Segurament, fins als segles XX i XXI no hi ha hagut una modificació tan profunda del paisatge (per exemple arran de les concentracions parcel•làries) com l’esdevinguda fa vint segles. Per aquest motiu, crec que, si volem entendre el paisatge lleidatà actual, és important descriure la repercussió de les principals parcel•lacions d’època romana sobre el territori del Segrià.
La centuriació A és una parcel•lació creada en època romana i és fonamental per entendre el paisatge del territori de Lleida. Té una orientació de 38º est. Es basa molt probablement en una retícula de 15 actus. La seva existència es pot relacionar amb l’origen de la ciutat romana d’Ilerda. Un dels limites coincideix amb un tram del carrer Major que s’estén des de la plaça de Sant Joan fins a la bifurcació dels carrers del Carme i de Magdalena. A més, un tram de la carretera d’Osca (de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat fins a les Basses d’Alpicat) segueix la seva orientació. En trobem testimonis, d’aquesta parcel•lació que hem anomenat "A", per tot el territori de l’Horta de Pinyana i del Segrià; fins i tot coincideix amb el límit entre els actuals termes municipals de Lleida i d’Alcoletge. Té la mateixa orientació que la centuriació Tàrraco I, que és desvia 38º cap a l’est, la qual sembla que era formada per centúries de 20 actus de costat.

Vegeu: Jordi BOLÒS, "Un paisatge complex d'un país molt vell. Els estudis d'història del paisatge per comprendre i valorar el territori", a La caracterització del paisatge històric. Territori i Societat: el paisatge històric, V, Lleida, 2010, p. 140.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada