Una segona centuriació al pla de Lleida (Ilerda B)

Una segona centuriació lleidatana, que hem anomenat "B", s’estén sobretot pel sector de l’antic “Segrià” històric, situat al nord de la ciutat de Lleida. Té una orientació de 12º de desviació cap a l'est. Com la centuriació que hem batejat com a "A", aquesta sembla que també es fonamentava en una retícula amb uns costats de 15 actus. Molts eixos de circulació (especialment sud-nord, encara que també n'hi ha oest-est) d’aquest sector del nord de la comarca del Segrià es basen en aquesta centuriació. El nombre de camins que tenen l’orientació d’aquesta parcel•lació romana és important, per exemple al voltant de Torre-serona o de Torrefarrera. El camí que passa a l’est del jaciment romà de la Tossa de Dalt (municipi de Rosselló, Segrià) té precisament l’orientació d’aquesta parcel•lació. Aquesta centuriació sembla que es va crear en una etapa propera al moment en què es va organitzar la centuriació Ilerda A. Tanmateix, no es pot rebutjar totalment la possibilitat que fos més antiga. D'altra banda, és evident la importància que tingué l'existència d'aquest sistema parcel·lari romà a l'hora de crear-se la xarxa de poblament medieval. Així mateix, també és interessant la coincidència d'alguns límits municipals actuals amb els limites d'aquesta centuriació romana. Vegeu: Jordi BOLÒS, "Un paisatge complex d'un país molt vell. Els estudis d'història del paisatge per comprendre i valorar el territori", a J. Bolòs, La caracterització del paisatge històric. Territori i Societat: el paisatge històric, V, Lleida, 2010, p. 140.

Els petits cursos d'aigua: els reguers i les clamors

Els estudis sobre el paisatge històric obliguen a fer constantment una recerca en la llarga durada. Ens forcen a estudiar un període que normalment sol abastar uns dos mil anys, un espai de temps que s’inicia quan es van formar els nostres camps, quan es crearen els camins que solquen el nostre país o quan es bastiren els pobles on han viscut els nostres avantpassats fins a l’actualitat. Espai temporal que es clou ara quan alguns d’aquests camps potser han esdevinguts espais pivotats (per facilitar-ne el regadiu), camps reparcel•lats i anivellats o bé quan s’han convertit en uns ermots, quan els camins poden haver-se convertit en carreteres o autovies i també poden haver-se abandonat o quan molts pobles es buiden de les famílies que hi han viscut generació rere generació, mentre s’urbanitzen àmplies extensions abans dedicades a l’agricultura o al bosc i s’alcen polígons industrials arreu. Amb tot, al costat dels grans trencaments esdevinguts aquests darrers anys també sempre hi ha moltes continuïtats, que normalment són allò que ens interessa més. En els estudis sobre el paisatge històric, a part de la recerca en la llarga durada també és fonamental la capacitat de relacionar realitats diverses. Cal relacionar, dins d’aquest marc temporal que dura més de dos mil anys, els camins amb els pobles, els camps amb els masos, les peces de terra amb les vies de comunicació, les esglésies i els castells amb els llocs habitats, les sèquies amb les diverses realitats socials, els topònims amb els pobladors que hi van viure i que han guardat en llur memòria els noms que han permès al llarg dels segles anomenar els llocs. Aquests pobladors que, sense ésser-ne conscients, preservaven la memòria dels indrets que coneixien, també feien i refeien habitatges (en un lloc determinat o dins d’un espai delimitat), fressaven camins i n’asseguraven la pervivència (d’una manera semblant a allò que passava amb els topònims) o llauraven els camps i feien, amb molt d’esforç, els marges (o espones) de les feixes (terrasses o bancals). Amb relació a aquesta doble tasca de recerca, que es fonamenta en relacionar èpoques diverses i en relacionar elements del paisatge diferents, la realització dels mapes de CPH (Caracterització del Paisatge Històric) del projecte PaHisCat ha tingut una importància fonamental. L’esforç que ha suposat fer aquests mapes ha estat una font de troballes i ha obligat a fer constants esforços per tal d’establir relacions entre elements distints i èpoques diverses; a l’ensems, ha deixat innombrables portes obertes per a futurs estudis. Ara vull comentar una d’aquestes aportacions, resultat dels treballs fets en el projecte PaHisCat i encara en curs d’estudi per part d’en Xavier Eritja i de qui signa aquesta pàgina. En fer els mapes de CPH i en intentar d’entendre les transformacions esdevingudes en el paisatge al llarg dels segles, s’ha fet evident la relació que hi havia entre els antics cursos d’aigua, al Segrià anomenats clamors o reguers, i els antics llocs habitats o els vells espais pobletans, els espais de conreu de les comunitats rurals que s’instal•laren, per exemple a l’alta edat mitjana, a les terres properes a la ciutat de Lleida. A prop d’aquests torrents (ara sovint secs), aquestes clamors o reguers, es crearen petits espais de conreu irrigat que cal relacionar segurament amb les col•lectivitats pageses altmedievals, tant d’època visigoda com potser dels primers segles andalusins. En el cas de Lleida, sembla que alguns d’aquests espais després restaren profundament alterats quan, per exemple a l’Horta de Pinyana, en un segon moment, es va construir la gran sèquia de Segrià (ara el canal de Pinyana) que portava l’aigua des de molt lluny fins a la medina o la ciutat de Lleida. Només si podem arribar a entendre la complexitat dels canvis que s’han produït al llarg dels segles, podrem entendre allò que tenim ara entorn nostre. Aquests treballs són una porta oberta a noves recerques i a poder entendre millor la història d’aquesta comarca. Actualment, si ens passegem pel costat de l’anomenat Reguer Gran (el Segrià)[vegeu la fotografia], que separa els termes de la Portella i Vallporcar, a la riba esquerra, i els vells termes d’Escalç, de Vimpèlec o Vilanova de Segrià, a la riba dreta, ens trobem amb uns racons frescals, per on encara llisca l’aigua. Ens adonem també de la importància històrica que ha tingut aquest curs, aquest reguer, al llarg dels segles. Només cal veure el gran nombre de jaciments d’època altmedieval que hi ha prop seu, com poden ésser el d’Escalç, el de Vimpèlec o el dels Castellots, tots ells de l'alta edat mitjana.

La centuriació romana "A" al pla de Lleida (Horta de Pinyana)

A l’hora de fer els mapes de CPH (Caracterització del Paisatge Històric) a Catalunya, en el projecte PaHisCat, hem cregut que havia de tenir una importància fonamental l’estudi de les parcel•lacions d’època romana. Les centuriacions romanes van transformar profundament gairebé totes les comarques catalanes, tant les litorals o prelitorals (com el Rosselló, l’Empordà, el Vallès o el Tarragonès), com les més interiors (com Osona, Bages o Segarra), com, fins i tot, les pirinenques (Pallars Jussà o Cerdanya). La regularitat de les centuriacions i llur extensió ens permet d’establir amb facilitat un moment inicial en els nostres estudis sobre el territori.
Després de les profundes transformacions esdevingudes fa uns dos mil anys, en època romana, es van produir nombroses noves transformacions al llarg de les edats medieval, moderna i contemporània. La creació dels vilars i dels pobles, de les esglésies i parròquies, i dels castells medievals va provocar una lenta modificació d’aquell paisatge romà, que encara ara podem reconstruir sense grans dificultats. De la mateixa manera que el passat romà va pesar molt a l’hora de triar la ubicació dels llocs de poblament o de les esglésies, també a l’hora d’establir el traçat de les vies i la forma dels camps tingué una gran importància. Moltes de les novetats medievals poc o molt són deutores d’aquell paisatge regular i planificat creat durant els segles de domini romà. Segurament, fins als segles XX i XXI no hi ha hagut una modificació tan profunda del paisatge (per exemple arran de les concentracions parcel•làries) com l’esdevinguda fa vint segles. Per aquest motiu, crec que, si volem entendre el paisatge lleidatà actual, és important descriure la repercussió de les principals parcel•lacions d’època romana sobre el territori del Segrià.
La centuriació A és una parcel•lació creada en època romana i és fonamental per entendre el paisatge del territori de Lleida. Té una orientació de 38º est. Es basa molt probablement en una retícula de 15 actus. La seva existència es pot relacionar amb l’origen de la ciutat romana d’Ilerda. Un dels limites coincideix amb un tram del carrer Major que s’estén des de la plaça de Sant Joan fins a la bifurcació dels carrers del Carme i de Magdalena. A més, un tram de la carretera d’Osca (de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat fins a les Basses d’Alpicat) segueix la seva orientació. En trobem testimonis, d’aquesta parcel•lació que hem anomenat "A", per tot el territori de l’Horta de Pinyana i del Segrià; fins i tot coincideix amb el límit entre els actuals termes municipals de Lleida i d’Alcoletge. Té la mateixa orientació que la centuriació Tàrraco I, que és desvia 38º cap a l’est, la qual sembla que era formada per centúries de 20 actus de costat.

Vegeu: Jordi BOLÒS, "Un paisatge complex d'un país molt vell. Els estudis d'història del paisatge per comprendre i valorar el territori", a La caracterització del paisatge històric. Territori i Societat: el paisatge històric, V, Lleida, 2010, p. 140.

Unes primeres recerques: bibliografia

Contràriament al que s’esdevé a Anglaterra amb el projecte HLC (Historic Landscape Characterisation), a Catalunya la quantitat de bibliografia sobre el PaHisCat i sobre els mapes de CPH (Caracterització del Paisatge Històric) encara és bastant reduïda. Podem esmentar en primer lloc la publicació del Manifest, que fou el punt de partença que impulsà la realització d’aquest projecte:

J. Bolòs, “Manifeste pour l’étude et la conservation du paysage historique en Catalogne et dans le reste de l’Europe”, Domitia. Revue du Centre de Recherches Historiques sur les Sociétés Méditerranéennes, 10, CRHiSM. Université de Perpignan, Perpinyà, 2008, ps. 185-189.

J. Bolòs, “Manifest per a l’estudi i la conservació del paisatge històric a Catalunya i a la resta d’Europa”, a J. Bolòs (ed.), La caracterització del paisatge històric, vol. V de Territori i Societat: el paisatge històric, 2010, ps. 185-194.

J. Bolòs, “Manifesto for the study and preservation of the historic landscape in Catalonia and the rest of Europe, a J. Bolòs (ed.), La caracterització del paisatge històric, vol. V de Territori i Societat: el paisatge històric, 2010, ps. 409-416

A més, després d’aquests primers anys de treball, d’una manera especial cal fer esment dels estudis següents:

J. Bolòs, “Conèixer el paisatge històric medieval per poder planificar i gestionar el territori”, a J. Bolòs (ed.), Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval, vol. IV de Territori i Societat a l’edat mitjana, 2007, ps. 145-226.

J. Bolòs, “PaHisCat: un projecte per conèixer el paisatge del passat i per gestionar el país en el futur”, a J. Bolòs (ed.), La caracterització del paisatge històric, vol. V de Territori i Societat: el paisatge històric, 2010, ps. 41-82. Amb la seva versió anglesa:

J. Bolòs, “PaHisCat: a project to discover the landscape of the past and manage the cauntries of the future”. a J. Bolòs (ed.), La caracterització del paisatge històric, vol. V de Territori i Societat: el paisatge històric, 2010, ps. 370-407.

J. Bolòs , “Un paisatge complex d’un país molt vell. Els estudis d’història del paisatge per comprendre i valorar el territori”, a J. Bolòs (ed.), La caracterització del paisatge històric, vol. V de Territori i Societat: el paisatge històric, 2010, ps. 83-147

J. Bolòs, “Two thousand years of landscape in a Mediterranean country: the PaHisCat project and the history of the Catalan landscape”, Medieval Settlement Research, 25, 2010, ps. 1-10.

Properament publicarem un estudi sobre els resultats obtinguts després dels treballs duts a terme a la Cerdanya (unitat de paisatge de la Vall Cerdana). A més, també aviat es publicaran sengles recerques, una sobre el municipi de Torrefarrera (Segrià), feta sota la direcció d’Enric Vicedo, i l’altra sobre el municipi de Menàrguens, feta sota la direcció de J. Bolòs i duta a terme en gran part per Jacinto Bonales. També estem treballant, amb Xavier Eritja, en una recerca sobre la importància de les clamors i dels reguers a la plana de Lleida. Pensem que aquests estudis locals poden ésser fonamentals si permeten d’aclarir molts aspectes més generals. De fet, som conscients que una de les diferències que hi ha entre el projecte HLC anglès i el projecte PaHisCat català és que mentre en el cas anglès hi ha una llarga tradició de recerques sobre l’arqueologia del paisatge fetes a nivell local, que poden servir de base per a fer els mapes de caracterització, en el cas català normalment s’han de fer les recerques al mateix temps que es fa el treball de CPH (Caracterització del Paisatge Històric).

Cal assenyalar també la importància que té en aquest projecte tot allò que s’ha publicat a internet:
http://www.blogger.com/img/blank.gif
Web de la Universitat de Lleida, amb una pestanya dedicada especialment al projecte a: http://www.paisatgehistoric.udl.cat/PaHisCat/ca/projectePaHisCat/elProjecte.php#

Web dedicada al projecte PaHisCat de la Universitat de Lleida feta des de l’Observatori del Paisatge, que inclou una gran quantitat de magnífiques fotografies fetes per un fotògraf professional:
http://www.catpaisahttp://www.blogger.com/img/blank.giftge.net/pahiscat/cat/index.php

Diversos blocs, especialment:
http://paisatgecat.blogspot.com.
http://arqueopaisatge.blogspot.com.
http://vilanoves.blogspot.com.
http://poblesagrera.blogspot.com.
http://altaedatmitjana.blogspot.com.
http://cartomedcat.blogspot.com.

I també el bloc que ara esteu consultant (http://pahiscat.blogspot.com.) on, d’una manera més breu, intentarem d’exposar, setmana rere setmana, les principals aportacions que ha fet aquest projecte pioner a la història de Catalunya i la importància que pot tenir per a la gestió futura del país.

La necessitat del PaHisCat

L'any 2008, davant les destruccions que s'estaven produint en molts paisatges que tenien un notable interès històric, tenint present els treballs que s'estaven fent en alguns altres països europeus (com Anglaterra, el País de Gal·les o Escòcia) i atesa l'existència de nombrosos estudis que permetien fer una valoració del paisatge històric i d'emprendre'n una recerca sistemàtica, vaig decidir de redactar i difondre des la Universitat de Lleida un Manifest per a l'estudi i la conservació del paisatge històric a Catalunya i a la resta d'Europa.
El Manifest fou subscrit per un elevat nombre de professors i d'estudiosos de Catalunya i de la resta d'Europa i motivà que la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (ara el Departament de Territori i Sostenibilitat) decidís donar suport a la realització d'un projecte semblant al projecte HLC (Historic Landscape Characterisation) anglès. Davant d'aquesta oferta engrescadora, Jordi Bolòs trià un nom (PaHisCat: Paisatge Històric de Catalunya) i va establir les característiques que havia de tenir aquest projecte. Es va escriure una extensa memòria on es concretava quina havia d'ésser la finalitat que perseguiria el PaHisCat i quines havien d'ésser les seves característiques.
Per tirar endavant el projecte s'havia de signar un conveni entre la Universitat de Lleida i l'Observatori del Paisatge, que feia d'intermediari entre la Conselleria i la Universitat. S'havia de començar a treballar l'any 2009, tanmateix, dificultats de tipus burocràtic feren que s'iniciessin realment els treballs l'any 2010. Aquest any es féu molta feina metodològica i es van estudiar i cartografiar quatre unitats de paisatge. Per desgràcia, la primera fase d'aquest projecte que havia de durar tres anys, a causa de la crisi econòmica, ha vist frenat o almenys alentit el seu avenç. Tanmateix, malgrat la crisi, només amb el suport de la Universitat de Lleida, l'any 2011, es començà a treballar en una cinquena unitat de paisatge i, ja l'any 2012, hom ha iniciat les recerques per tal d'entendre l'evolució del paisatge històric d'un municipi de la comarca de la Noguera (Menàrguens).
El PaHisCat és un projecte que pretén conèixer més bé el passat i que vol ajudar a planificar el nostre futur. Vol aconseguir que siguem conscients de la riquesa patrimonial que tenim entorn nostre, molt sovint sense tenir-ne gens de consciència. En aquest bloc desitjo, aprofitant els treballs fets fins ara, mostrar la importància d'aquestes dues fites que persegueix el projecte: entendre la nostra Història col·lectiva i fer créixer la valoració i el respecte envers un patrimoni que forma el nostre entorn quotidià.